Pepe Renau

Sembla moltes vegades que el valencianisme i la cultura valenciana van acabar amb Blasco Ibáñez. O que es va limitar posteriorment als sainetes de personatges com "Joan Monleón i els Pavesos".

Josep Renau Berenguer (València 1907-Berlin 1982) va ser un muralista i pintor de renom. Semioblidat pels seus ideals comunistes, sense la seua obra seria difícil entendre la propaganda cartellística durant la Guerra del 36-39.

Possiblement el més conegut d'aquest gran artista és que va ser ell el qui va encarregar a Pablo Ruiz Picasso que pintara el Guernika (1937) . Renau a més el va salvar dels bombardejos de Madrid portant-lo primer a València i posteriorment a Suissa. Tot això com a Director General de Bellas Artes.

La seua obra, sempre carregada de contingut polític va continuar a Mèxic i Alemanya en acabar la Guerra espanyola.

L'any 1976 la Llei d'Amnistia li permet tornar a Espanya però per aquells temps Pepe Renau ja estava instal·lat a Berlin Oriental i només tornarà en contades ocasions durant breus visites. Mor a la RDA l'any 1982.

Us en deixo dos imatges per recordar-lo, segur que ja les coneixeu:

Es cert que avui aquest cartells de propaganda política ens poden semblar "fantasmades", però també és cert que sense ells ens seria molt més complicat entendre la realitat política i social de l'España dels anys de la Guerra- mai m'ha agradat dir-li civil- del 36.

Renau ens mostra una realitat espanyola on la gent d'esquerra opta per comunistes i anarquistes (en poc països com en el nostre aquestos últims van tindre tanta influència) en lloc de fer-ho per socialistes i republicans: Azaña es va quedar sol defenent la República mentre Largo Caballero i Negrín buscaven l'ajuda dels Soviètics que pretenien aprofitar la guerra per declarar una República d'òrbita soviètica.

La FAI i CNT es dedicaven a cremar convents i esglèsies i els republicans conservadors com Gil Robles i Lerroux amagats i callats. Però això són altres històries, Renau va ordenar la creació del Guernika a Picasso i va solicitar a travès de cartells l'adhesió de la societat civil a les milicies populars i l'ajut al PCE. Sense ell no ens seria fàcil d'entendre l'Espanya d'aquells maleïts tres anys.