Sobre el Sahara

Tenía sólo 14 años. Era saharaui y murió durante un control militar marroquí. Según su hermana, el niño falleció casi inmediatamente después de ser alcanzado en el riñón por un disparo efectuado a corta distancia por militares marroquíes. En el momento, Al-Nagem Al-Qarhi estaba en un vehículo que llevaba provisiones al campamento saharui en El Aaiún que fue desmantelado días después.

Ya ha pasado casi un mes desde la muerte de Al-Nagem y su familia sigue esperando que se haga justicia. Ni siquiera pueden ir a llorarle. Dicen que las autoridades marroquíes enterraron al niño en secreto, que no saben ni dónde descansa su cuerpo.

No podemos permitir que la muerte de un niño quede impune. ¡Que se sepa la verdad y que las personas responsables respondan ante la justicia!

El 20 de noviembre es el Día Universal de los Derechos de los Niños y las Niñas. En días como este, nos entristece ver que, por desgracia, se siguen violando diariamente los derechos de millones de niños y niñas en todos los países del mundo.

El gobierno de Marruecos impide la entrada de periodistas y diplomáticos europeos en el Sahara y acusa a los refugiados de asesinar violentamente y de manera cruel a los policías y militares marroquíes sin que nadie pueda confirmar o desmentir lo sucedido.

Confessions

Hi ha gent molt propera a mí que no accepta la meua realitat i m'aconsella que no digui a què em dedico. Em pregunto per què?, Per què em diuen "busca't un treball normal"?



1) M'agrada el meu treball encara que vull donar un gir a la meua trajectòria professional però seguint en el món del oci. De totes maneres haurà de passar algun temps perquè ja tinc plans per la propera temporada.



2) No sóc comunista ni ateu, però tampoc catòlic ni liberal (en lo econòmic s'entèn). Tot i això entenc ser més proper a l'esquerra i al regionalisme nacional -federalisme- encara que he votat 5 coses diferents (entre ells un vot en blanc).
3) Ni gay ni "mujeriego", encara que més proper a lo segón. La major part dels meus coneguts més propers no m'han conegut una rel·lació de parella. Normal entenent la meua vida com un viatge continu en el que les rel·lacions d'aquest tipus sempre hen tingut una importància secundària i tenint en compte la meua tendència a enviar-ho tot a cagar cada tres messos. Exagero una mica.
4) M'agraden més els estrangers. I les estrangeres. Especialment russes i belgues (en aquest ordre. M'apassiona la cultura rusa i alguns trets comuns dels belgues, així com l'història curiosa dels dos països i el caràcter amable de la gent d'aquestos països amb que m'he trobat: ells i elles.
5) Parlo 7 llengües, totes igual de malament. El fet de ser poliglota fa que de vegades hagi de preguntar a algun company italià o alemany com es diu una paraula en espanyol, especialment qun porto temps parlant més en alemany o rus que en espanyol, també em passa amb l'anglès, el francès i català. Oblido paraules. Confeso que barrejo rus en alemany, anglès en francès i espanyol en català.