el retorn

Ha passat molt de temps des que escribia asiduament a aquest i a altres blogs. Amb els pocs lectors que tenia o he perdut contacte o s'ha produït un cert distanciament per motius tan obvis com naturals.
S'han succeit canvis polítics als territoris que conformen el meu entorn : Catalunya, Espanya en el seu conjunt i Bèlgica. Han aparegut els "indignats" -com si no ho haguèssim estat abans d'indignats-, hem potenciat més guerres per petroli, i hem donat una majoria absoluta a un personatge que genera tan poca confiança com Mariano Rajoy. L'altra opció majoritària tampoc convenç ningú.
A nivell personal, que és el que importa, han sigut messos molt intensos en els que he conegut gent diversa, he après coses noves i m'he fet adicte a la globoflèxia i a pintar cares. He tornat a Brabant i he xafat per primer cop Alemanya.
Sentimentalment tot segueix tan tranquil com sempre, però econòmicament estic una mica millor -dec ser l'únic espanyol a més dels banquers i polítics.
He sofert alguna que altra decepció però en general es pot considerar un període positiu. Possiblement és ara que ja m'he assentat en el mundillo de l'oci- cosa que mai havia estat als meus plans- quan em començo a sentir valorat.

el sistema anti-nosaltres

Pot semblar que tot això de DRY, 15M, Anonymus i Plataforma d'afectats per la Hipoteca és una cosa que te poca influència en la nostra vida diària i que ha sigut una manifestació puntual d'escàs interès a mig i llarg termini.
És cert que no sóc tan innocent com per creure que aquest "moviment" en si pot canviar l societat, però em va demostrar que la societat està anestesiada però no en coma; que pot reaccionar i que intentarà frenar els atacs més greus del neo-lliberalisme actual cap a la societat civil. I dic intentarà perquè no sóc un ilús que creu que una marxa en protesta pot canviar-ho tot.
No participo directament de les manifestacions per temes de movilitat, de temps i de necessitats laborals però em causa certa simpatia per diversos motius. Crec en el dret a somiar i en l'obligació de lluitar pels nostres somnis.
Però anem a ser realistes; estic d'acord en el 90% de les reivindicacions del DRY per coneixement de la realitat espanyola i per comparació d'aquesta amb la de els països europeus. Us en deixo una mostra:


El salari mínim interprofessional a Espanya(2011) és de 624 € front als més de 1300€ de Bélgica, França i Holanda o els 735€ de Grècia.
Parlem de taxes d'atur. A Espanya tenim un 21'29% d'atur (1T 2011) mentre que a la zona euro es sitúa a un 9'9 % en el mateix període , bastant menys de la meitat.
Espanya va invertir l'any 2010 un 1'38 % del PIB en I+d quan la mitjana europea és del 2,1%.
Per arredonir, la taxa de pobresa relativa a Espanya (INE 2010) va ser aquest any passat d'un 20'8% només superada a la UE dels 27 per 5 països: Letònia, Lituània, Romania, Grècia i Bulgaria.
Segons UNICEF la taxa de pobresa infantil a Espanya és del 17'2% només superada a Europa per Portugal.


Si voleu saber més i indignar-vos mireu les notícies econòmiques i polítiques de qualsevol televisió o diari: deshaucis, empreses que tenen mils de milions de beneficis anuals i que acomiaden a 6500 treballadors, CEOE demana baixar els sous i reduir les ajudes als aturats, jubilació als 67 (ara ja demanen retardar-la als 69) front als 60 i 62 de la majoria dels països occidentals, privatització de serveis socials, retirada d'ajudes a la maternitat, retalls sanitaris...

últimes novetats

Fa alguns messos vaig descobrir aquest quadre d' Hubert von Herkommer conegut com " De vaga". Em va semblar molt espressiu, però mai no vaig pensar que el relacionaria amb el temps present: crisi, manifestacions, violència policial, polítiques econòmiques i socials típiques de fa més de 200 anys...
Avui he tingut dia lliure de la meua precària feina i he marxat a Tarragona a tallar-me els cabells a un barber d'aquells veterans que tenen franjes blaves, vermelles i blanques a la porta de l'establiment. Establiment que fa olor a pols de talc.
Davant la porta ha passat un petit grup d'indignats cantant i cridant les seues consignes: "un banquero se balanceaba sobre la burbuja inmobiliaria, como veía que no se caía fue a buscar a otro banquero...", "lo llaman democracia y no lo es"...des de dins me'ls mirava amb simpatia mentre veia la cara d'espant del artesà.
Abans de tornar a l'apartament compartit -un detall més de la precarietat del treball temporal de l'hostaleria costera- m'he parat a un bar d'aquells de tota la vida a fer un cafè i fullejar el Diari. Semblava que llegia fulls de ficció no hi havia res que em puguès creure mitjanament: el turisme serà el motor que ens faci sortir de la crisi (amb contractes d'entre dos i 6 messos anuals i sous mileuristes si arriba), Rajoy demanant retallades de veritat - que m'expliqui llavors lo de la jubilació als 69 anys què és (si als 69 que ja s'ha aprobat amb el Pacte del Euro) i l'altre dient que té més "despeses" -entenga's "inversions" a retallar.
Espanya va a la cua dels països de la OCDE en lectura digital i "analògica", tenim els smi més baixos de la CEE, de les 35 empreses del Ibex 21 ténen filials a paraisos fiscals, som junt amb Grècia el país europeu que menys inverteix en I+D... i la culpa de la crisi és de que tenim massa "despesa social"???? No serà excès de funcionaris o de batlles que es pugen el sou fins un 35 % cas de Mollet i la Bisbal del Penedès per exemple?
Ja ho diuen ben bé els indignats: " No hay pan pa' tanto chorizo"

Crespells, figues albardaes i bunyols de vent

Resulta curiòs veure com varia la reposteria tradicional dels nostres pobles segons els recursos naturals dels que disposen.

Tres senzilles mostres de la reposteria més castellonenca.

Crespells (a la foto fets per mi), típics del Baix Maestrat són fulles de borraina passades per una barreja de ou i farina (llet i llevat és opcional), fregides i ensucrades. He vist versions a Múrcia on ho fan amb fulles de llimera que òbviament aromatitzen més però no es mengen.

Figues Albardaes o asbardaes, també anomenades bunyols de figa. Es fa una pasta homogènia amb llevat (Royal), farina i ou. S'agafen figues seques i es rebossen amb la pasta (es millor si es rehidraten) i es fregeixen. Ensucreu i llest.

Bunyols de vent. Si no disposeu de borraines ni de figues seques amb la mateixa pasta d'ou, farina i llevat podeu fer bunyols simplement fregint la barreja amb una mica de la pell d'una llimona o taronja rallada.

Cuando yo era el niñodiós

Cuando yo era el niñodios, era Moguer, este pueblo,
una blanca maravilla; la luz con el tiempo dentro.
Cada casa era palacio y catedral cada templo;
estaba todo en su sitio, lo de la tierra y el cielo;
y por esas viñas verdes saltaba yo con mi perro,
alegres como las nubes, como los vientos, ligeros,
creyendo que el horizonte era la raya del término.

Recuerdo luego que un día en que volví yo a mi pueblo
después del primer faltar, me pareció un cementerio.
Las casas no eran palacios ni catedrales los templos,
y en todas partes reinaban la soledad y el silencio.
Yo me sentía muy chico, hormiguito de desierto,
con Concha la Mandadera, toda de negro con negro,
que, bajo el tórrido sol y por la calle de Enmedio,
iba tirando doblada del niñodios y su perro:
el niño todo metido en hondo ensimismamiento,
el perro considerándolo con aprobación y esmero.


¡Qué tiempo el tiempo! ¿Se fue con el niñodios huyendo?
¡Y quién pudiera ser siempre lo que fue con lo primero!
¡Quién pudiera no caer, no, no, no caer de viejo;
ser de nuevo el alba pura, vivir con el tiempo entero,
morir siendo el niñodios en mi Moguer, este pueblo!

JUAN RAMON JIMÉNEZ

Caminante

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
Antonio Machado

Sobre economia

Us deixo dues reflexions que he obtés de la llibreta d'escola de la meua àvia l'any 1933/34 a l'escola Pere Vila de Barcelona. Crec que són molt adequades per aquests temps que corren.

Un ricachón mentecato
ahorrador empedernido,
por comprar jamón barato
lo compró medio podrido.

Le produjo indigestión
y entre botica y galeno
gastó doble que en jamón
por no comprar jamón bueno.

Hoy afirma que fue un loco
puesto que economizar
no es gastar mucho ni poco
sino saberlo gastar.

José Rodao

Formiga, la formiga
que corres pel sembrat
i esperes de l'espiga
que salti un gra de blat.
Els dies aprofita
en provenir ton niu
dels grans que la collita
et brinda cada estiu.
Si aquestes llavors guardes
al cau per ton govern
podràs menjar en les tardes
plujoses de l'hivern.
Perquè com que no podries
sortir amb fred pels camps
de fam et moriries
i es trist morir de fam.
Formiga, la formiga
que corres pel sembrat
i esperes de l'espiga
que salti el gra de blat.
Amb fe cada any renova
a l'home aquest consell
qui fa el treball de jove
descansa quan és vell.

Bori i Fonestà