el sistema anti-nosaltres

Pot semblar que tot això de DRY, 15M, Anonymus i Plataforma d'afectats per la Hipoteca és una cosa que te poca influència en la nostra vida diària i que ha sigut una manifestació puntual d'escàs interès a mig i llarg termini.
És cert que no sóc tan innocent com per creure que aquest "moviment" en si pot canviar l societat, però em va demostrar que la societat està anestesiada però no en coma; que pot reaccionar i que intentarà frenar els atacs més greus del neo-lliberalisme actual cap a la societat civil. I dic intentarà perquè no sóc un ilús que creu que una marxa en protesta pot canviar-ho tot.
No participo directament de les manifestacions per temes de movilitat, de temps i de necessitats laborals però em causa certa simpatia per diversos motius. Crec en el dret a somiar i en l'obligació de lluitar pels nostres somnis.
Però anem a ser realistes; estic d'acord en el 90% de les reivindicacions del DRY per coneixement de la realitat espanyola i per comparació d'aquesta amb la de els països europeus. Us en deixo una mostra:


El salari mínim interprofessional a Espanya(2011) és de 624 € front als més de 1300€ de Bélgica, França i Holanda o els 735€ de Grècia.
Parlem de taxes d'atur. A Espanya tenim un 21'29% d'atur (1T 2011) mentre que a la zona euro es sitúa a un 9'9 % en el mateix període , bastant menys de la meitat.
Espanya va invertir l'any 2010 un 1'38 % del PIB en I+d quan la mitjana europea és del 2,1%.
Per arredonir, la taxa de pobresa relativa a Espanya (INE 2010) va ser aquest any passat d'un 20'8% només superada a la UE dels 27 per 5 països: Letònia, Lituània, Romania, Grècia i Bulgaria.
Segons UNICEF la taxa de pobresa infantil a Espanya és del 17'2% només superada a Europa per Portugal.


Si voleu saber més i indignar-vos mireu les notícies econòmiques i polítiques de qualsevol televisió o diari: deshaucis, empreses que tenen mils de milions de beneficis anuals i que acomiaden a 6500 treballadors, CEOE demana baixar els sous i reduir les ajudes als aturats, jubilació als 67 (ara ja demanen retardar-la als 69) front als 60 i 62 de la majoria dels països occidentals, privatització de serveis socials, retirada d'ajudes a la maternitat, retalls sanitaris...