sábado, 29 de enero de 2011

Sobre economia

Us deixo dues reflexions que he obtés de la llibreta d'escola de la meua àvia l'any 1933/34 a l'escola Pere Vila de Barcelona. Crec que són molt adequades per aquests temps que corren.

Un ricachón mentecato
ahorrador empedernido,
por comprar jamón barato
lo compró medio podrido.

Le produjo indigestión
y entre botica y galeno
gastó doble que en jamón
por no comprar jamón bueno.

Hoy afirma que fue un loco
puesto que economizar
no es gastar mucho ni poco
sino saberlo gastar.

José Rodao

Formiga, la formiga
que corres pel sembrat
i esperes de l'espiga
que salti un gra de blat.
Els dies aprofita
en provenir ton niu
dels grans que la collita
et brinda cada estiu.
Si aquestes llavors guardes
al cau per ton govern
podràs menjar en les tardes
plujoses de l'hivern.
Perquè com que no podries
sortir amb fred pels camps
de fam et moriries
i es trist morir de fam.
Formiga, la formiga
que corres pel sembrat
i esperes de l'espiga
que salti el gra de blat.
Amb fe cada any renova
a l'home aquest consell
qui fa el treball de jove
descansa quan és vell.

Bori i Fonestà

lunes, 24 de enero de 2011

sobre les 4 barres

Us deixo un preciòs poema anònim que em va ensenyar la meua àvia sobre la llegenda de les 4 barres tal i com la va aprendre a l'escola Pere Vila de Barcelona a finals dels anys 20/30 del segle XX. Espero que us agradi encara que difícilment us aportarà aquella sensibilitat que em dona a mi.
En la que Sant Jordi empunya
bandera de color blanc,
hi ha l’escut de Catalunya
amb les quatres barres de sang.

Éssent Carles rei de França
i senyor dels catalans
entraren folls de venjança
en ses terres els normans.

Per sostenir sa corona
demana el rei socorrs
al compte de Barcelona,
el valent JOFRE EL PELÓS.

Així que el rei Carles avançava
amb la flor dels catalans
el compte Jofre caïa
atropellat pels normands.

A llavors el rei Carles
s’acosta al llit dels valent,
xopa els dits en sa ferida
i així li diu dolçament:

" Si a vós es deu la victòria,
perquè al rei tristos us mostreu?
si voleu honors i glòria
compte Jofre demaneu."

No em reca,no la ferida
que desagna tot mon cos;
el que em reca i cor em lliga
és veure llis mon escut
sense cap blasó que diga
els honors que he merescut.
-"Des d’avui de França
sereu compte independent,
sereu mon amic en guerra
i en pau l’aliat més potent"
I en dient això hi dexava
assenyalades les quatre barres,
les quatre barres de sang.

martes, 11 de enero de 2011

Per què no callem?

Daniel Ortega, president de Nicaragua contesta als representants espanyols a la Cumbre Iberoamericana de Xile on Juan Carlos de Borbón li va dir a Chávez, president de Venezuela allò de "Por qué no te callas?"

És cert que els sandinistes no sempre són ben vistos per segons quins sectors més o menys conservador però també és discutible el paper de la monarquia en un Estat suposadament democràtic.

Aquesta resposta no va agradar a la delegació espanyola. Només cal veure les cares de Moratinos, Rodríguez Zapatero o el monarca que acaba abandonant el debat en una falta de respecte cap al representant d'un país germà com és Nicaragua.

Òbviament aquest vídeo no va interessar als informatius espanyols i el vídeo no es va poder veure. Mieu-lo, no té desperdici segons em sembla.

martes, 4 de enero de 2011

tres còctels més


Comencem l'any oferint-vos la recepta de tres còctels clàssics i fàcils d'el·laborar: el Gin Fizz, Bronx i Canarias.
-Gin Fizz: és el còctel més fàcil i el primer dels anomenats Fizz. Per fer-lo es barreja a una coctelera amb gel una part de Gin -el meu preferit és Tanqueray però val qualsevol- per mitja de suc de llimona i sucre. Un cop barrejat es serveix amb soda. Abans decoreu la copa amb sucre a la vora. No fiqueu mai líquids amb gas a una coctelera.
- Bronx: és un còctel clàssic a base de vermouth i London Dry Gin. Es possa a la coctelera -òbviament amb gel- un part de Ginebra, una de suc de taronja, un xorret de Vermouth roig i una mica de vermouth sec. Es serveix en got llarg i es decora amb una pell de taronja.
-Canarias: és un còctel molt dolç a base de licor de plàtan i rom blanc. Es mescla a la coctelera el rom blanc amb un xorret de licor de plàtan i una part de suc de taronja. Es serveix i se li afegeix a la copa unes gotes de granadina per donar color.