sobre les 4 barres

Us deixo un preciòs poema anònim que em va ensenyar la meua àvia sobre la llegenda de les 4 barres tal i com la va aprendre a l'escola Pere Vila de Barcelona a finals dels anys 20/30 del segle XX. Espero que us agradi encara que difícilment us aportarà aquella sensibilitat que em dona a mi.
En la que Sant Jordi empunya
bandera de color blanc,
hi ha l’escut de Catalunya
amb les quatres barres de sang.

Éssent Carles rei de França
i senyor dels catalans
entraren folls de venjança
en ses terres els normans.

Per sostenir sa corona
demana el rei socorrs
al compte de Barcelona,
el valent JOFRE EL PELÓS.

Així que el rei Carles avançava
amb la flor dels catalans
el compte Jofre caïa
atropellat pels normands.

A llavors el rei Carles
s’acosta al llit dels valent,
xopa els dits en sa ferida
i així li diu dolçament:

" Si a vós es deu la victòria,
perquè al rei tristos us mostreu?
si voleu honors i glòria
compte Jofre demaneu."

No em reca,no la ferida
que desagna tot mon cos;
el que em reca i cor em lliga
és veure llis mon escut
sense cap blasó que diga
els honors que he merescut.
-"Des d’avui de França
sereu compte independent,
sereu mon amic en guerra
i en pau l’aliat més potent"
I en dient això hi dexava
assenyalades les quatre barres,
les quatre barres de sang.