Herois de guerra o víctimes?

Sovint ens ensenyen a l'escola i a l'institut històries sobre els herois de guerra, sobre una o altra batalla que van servir per defensar els interessos del país. Lamentablement no ens ensenyen massa sobre el que és una guerra o ens ho expliquen d'una manera bastant abstracta, com la major part de les pel·lícules.

Durant un dels meus viatges a Bèlgica em vaig fer amb una revista d'Història "Le Vif" que repassava la Guerra del 14-18.

Em va semblar molt interessant la perspectiva en la que enfocaven el tema en les 50 pàgines!!! Us deixo en unes línies del artícle que parla sobre la batalla de les Ardennes a Ypres:

" He vist un alemany abans d'ahir que feia fortificacions a 50 metres d'on estava jo. Ben bé calia matar-lo, no? He pres un fusell, he apuntat fredament, ha caigut...Per tant veia perfectament els trets d'aquest home. Penso que s'asembla bastant a un assassinat. Quin horror...!!!"

"La guerra dels 1914-18 va ser una guerra de nois molt joves: No veureu mai més les muntanyes, els boscos, la terra, ulls bells dels meus soldats que encara no heu fet els 20 anys"- lamenta Emile Verhaeren en 1916"

SERÉ CURIOSO

Por qué se identifica a la coca con la cocaína? Si tan perversa es la coca, ¿por qué se llama Coca-Cola a uno de los símbolos de la civilización occidental?
Si se prohíbe la coca por el mal uso que se hace de ella, ¿por qué no prohíben también la televisión?
Si se prohíbe la industria de la droga, industria asesina, ¿por qué no se prohíbe la industria de armamentos, que es la más asesina de todas?
¿Con qué deredcho los Estados Unidos actúan como policías de la droga en el mundo, si ese país es el que compra más de la mitad de las drogas que se producen en el mundo?
¿Por qué entran y salen de Estados Unidos las avionetas de la droga con tan asombrosa impunidad? ¿ Por qué la tecnología modernísima que puede fotografiar una pulga en el horizonte, no puede detectar una avioneta que pasa ante la ventana?
¿Por qué jamás ha caído en los Estados Unidos, ni un solo pez gordo del tráfico, aunque sea uno solito de los reyes de la nieve que operan dentro de frontera?
¿ Por qué los medios masivos de comunicación hablan tanto de la droga y tan poco de sus causas? ¿Por qué se condena al drogadicto y no al modo de vida que multiplica la ansiedad, la angustia,, la soledad y el miedo, ni a la cultura de consumo que induce al consuelo químico?
Si una enfermedad se transforma en delito, y ese delito se transforma en negocio, ¿és justo castigar al enfermo?
¿Por qué no libran los Estados Unidos una guerra contra sus propios bancos, que lavan buena parte de los dólares que las drogas generan? ¿O contra los banqueros suizos que lavan más blanco?
¿Por qué los traficantes son los más fervorosos partidarios de la prohibición?
¿No favorece el tráfico ilegal la libre circulación de mercancías y capitales?¿ No és el negocio de la droga la más perfecta puesta en práctica de la doctrina neoliberal? ¿ Acaso no cumplen los narcotraficantes con la ley de oro del mercado, según la cual no hay demanda que no encuentre su oferta?
¿Por qué las drogas de mayor consumo, hoy por hoy, las droigas de productividad?¿Las que enmascaran el cansancio y el miedo, las que mienten omnipotencia, las que ayudan a rendir más y a ganar más? ¿No se puede leer en eso un signo de los tiempos? ¿Será por pura casualidad que hoy parecen cosa de la prehistoria las alucinaciones improductivas del ácido lisérgico, que fue la droga de los años sesenta? ¿Eran otros los deseperados?¿ Eran otras las deseperaciones?

Eduardo Galeano
Patas arriba. La Escuela del Mundo al Revés.
Siglo XXI editores

Cóctels bàsics

Us presento uns cocktails dolços, suaus i molt bàsics que podeu utilitzar per quedar be i que són molt coneguts
Tequila sunrise: un clàssic. Afegim a una coctelera un glaçó de gel, una part de tequila, una de suc de llimona i una de suc de taronja. Mesclem i servim a una copa prèviament decorada amb sucre vermell (tan senzill com mullar la vora de la copa amb granadina i passar-la per un plat amb sucre). Per acabar afegim un raig de granadina al combinat- no massa per evitar que sigui massa dolç.
Aquest cóctel rep el nom pel colorit que recorda el cel de les primeres o darreres hores del dia. Per als que no sabeu anglès , sunrise es podria traduïr per posta de sol.

Pinya Colada: de ben segur que l'heu probat. Afegim a la coctelera un didal de llet per suavitzar i donar cremositat (opcional però s'acostuma a fer), un glaçó de gel o dos,rom blanc a gust, una mica de batida de coco, coconut schnapps i Malibú. Afegim suc de pinya i mesclem.
Per decorar la copa s'acostuma a utilitzar mitja rodanxa de pinya natural enganxada a la copa.

Caipiroska : és una variació sobre la Caipirinha però en lloc d'utilitzar Cachaça s'empra el Vodka. Afegim a un got ample -tipus got de whiskey- sucre preferentment negre i algun troç de llima -no llimona- i xafem. Omplim el got amb gel pilé (picat) i afegim el vodka rus o la cachaça a gust. Barregem amb una "barilla". Afegim una mica de soda.
Recomano vodka rus (stolivskaya o moskovskaya) perquè a diferència del vodka mes popular com el suec (Smirnoff o Absolut), o del vodka polac -molt més aromatitzat; el vodka rus té un regust picant que li dona el cereal que el fa més apropiat per aquest combinat.

Alexander: he deixat per al final un cocktail molt més elegant però també senzill.
Es possa a la coctelera una tercera part de brandy, una tercera part de crema de cacao licor i una tercera part de llet. Es barreja amb energia i es serveix lentament i amb alguna petita pausa per evitar que es formin fasses. Es serveix en copa de martini (Y) i es decora amb nou moscada una vegada servit.
Ara només queda probar-los. La pròxima vegada us en presentare d'altres menys clàssics però igual de senzills