Lluita canària

Després d'uns anys de poc contacte amb aquesta terra valenciana el que estic veient no m'agrada. Ha canviat la gent o he canviat jo? El fet és que ja no em sento tan bé a aquestes terres com solia quan venia a passar breus temporades. Suposo que aquell valencianisme estrany i federalista s'ha acabat. Si estava Al Tall, Monle a la ràdio, Paco Nadal retransmetia el futbol a Canal 9 (ara es veu que no hi ha diners) i parlavem de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor.

Suposo que -com a la resta d'Espanya- recordar els principis del president Azaña i la seua Velada en Benicarló no interessa a ningú. Ens hem de quedar amb la imatge bucòlica dels quadres de Sorolla (sóc el únic a qui no li agrada aquest pintor?) i de les Cañas y Barro de Blasco.

En fi, avui volia parlar de cultura canària.( Sí, d'aquelles illes situades front a les costes saharauis que els espanyols van conquerir entre el segle XV i XVI.) I especialment de la lluita.

La lluita canària és , junt a el silvo gomero, un dels elements culturals que els canaris van heretar dels pobles aborígens i, per tant,una genuïna representació de la cultura canària.

Es caracteritza per la "noblesa" dels lluitadors i té com a finalitat bàsica el desequilibri del contrari fins que toqui el terra amb qualsevol part del cos que no sigui la planta del peu.

No estan permeses claus, estrangulacions, cops etc...

La roba de lluita està formada per una camisa llarga que ha de permetre el "agarre" del oponent i uns pantalons llargs (mínim fins als genolls ) arromangats fins a les cuixes.

Els lluitadors es saluden i es col·loquen l'un enfront de l'altre. La mà esquerra al camal del pantaló del oponent, el cos cap endavant i el cap inclinat lleugerament a la dreta del contrincant. A partir d'ahí es practiquen una sèrie de tàctiques o manyes per fer caure l'altre.

El que cau dos cops de tres queda eliminat. Guanya l'equip amb l'últim membre de peu.